«Permagel» és el relat vital d'una dona lesbiana amb ideacions suïcides descrit amb paraules magnífiques i escollides amb una cura increïble. El resultat és una prosa de gran qualitat que t'ajuda a submergir-te en els fets i desfets de la protagonista, la relació amb la seva família, la seva sexualitat, els seus amors, les seves frustracions... Cada capítol va obrint una porta més a la vida d'aquesta dona, de la qual no en coneixem el nom.

Si bé la novel·la en general és una obra preciosa, el principi es pot fer una mica feixut i complicat de gestionar, especialment pel to poètic dels primers capítols o, com a mínim, així m'ho ha semblat. No estic gaire acostumada a llegir aquest tipus de prosa, així que suposo que he necessitat un temps d'aclimatació a tot plegat. Tot i així, amb una mica de paciència i el desig d'acabar la lectura vaig anar avançant pàgina a pàgina fins arribar a establir un vincle d'empatia absoluta amb la situació de la protagonista, al cap i a la fi, qui no se sent ofegada per la precarietat laboral o per les insatisfaccions de la vida? Qui no ha vist que els seus somnis infantils han quedat en res?

En definitiva, aquesta obra ens transporta, no només al coneixement del permagel (aquella capa perpètua de glaç sobre la roca) de la protagonista i tot el que amaga, sinó que també ens empeny a fondre la nostra propia capa gelada i a reflexionar sobre la vida, els desitjos i les relacions pròpies.